Tot pareix perfecte, idilic, “jardí de flors en una eterna primavera”. Però ni el clima és tan bo, ni l’aigua tan segura. No hi ha que oblidar, que a les regions mediterrànies per raons climàtiques, les fluctuacions i inseguretat de les collites són molt més grans que a les regions atlàntiques. I que quan major és el grau de dependència amb respecte de l’aigua o s’està als límits climàtics, majors són els riscos i incerteses que es pateixen. Per això, a major incertesa major intervenció dels homes sobre els processos naturals per intentar assegurar la provisió d’allò que es persegueix. L’aigua per el reg no arriba als camps per art de màgia: darrere hi ha una ingent i històrica llavor de regulació dels rius mitjançant embassaments, de captació d’aigües subterrànies per pous, perquè ací al nostre clima, ni plou quan l’agricultor vol, ni ho fa quan les plantes més ho necessiten.

Els principals factors del clima valencià (radiació global, expossició marítima i relleu) resumeixen els principals elements climàtics que donen com a resultat una sèrie de "subclimes".

Eixos subclimes venen determinats per uns factors com són l'altitud i la ubicació geogràfica del territori.

La posició litoral del País Valencià, fa que les situacions atmosfèriques més inestables siguen les anòmales dins de la circulació general de l'oest predominant a les latituds mitjanes. Així els fronts atlàntics poques vegades ens produeixen precipitacions importants. Per contra, són les situacions de llevant, moltes vegades associades a depressions aïllades  en altura  (les gotes fredes) les que generen en major o menor mesura les precipitacions més abundants. Amb tot això,  l'escasa frequència d’aquestes precipitacions fa que en conjunt sigam un territori semiàrid i subhumit.

Altre factor per compendre la diversitat climàtica del País Valencià, és el relleu. La disposició d’algunes aliniacions muntanyoses, sobre tot les orientacions catalànides, dificulta la penetració de la influència marina i afavoreix la gènesi subclimes particulars. En casi tot el territori valencià les precipitacions cauen quasi exclusivament en forma de pluja. El volum de precipitació dels dies que registren neu o calamarsa només suposen el 10% de les precipitacions anuals per damunt dels 1.000-1.200 m d'altitud.

El País Valencià compta amb una sèrie de subclimes, del qual nosaltres pertanyem al “Clima de planura litoral septentrional”. Correspon a la plana costanera que va des de l’Ebre fins el Xúquer, amb precipitacions mitjanes de l’ordre dels 450 mm a la Ribera i 550 mm al nord de Benicarló, que presenta un màxim ben marcat al mes d’octubre (100 mm) i la resta de la tardor, que contrasta amb una primavera bastant curta en pluges (abril, el més plujós, no arriba als 40 mm) i un estiu molt llarg i sec (de quatre a cinc mesos). Aquest règim de pluges tan descompensat al llarg de l’any es deu a que la franja litoral es troba molt resguardada per les muntanyes ibèriques amb respecte als fronts que venen des de l’Atlàntic (temporals de ponent) durant la efecte foehn).    En canvi, el mateix esglaó muntanyós reactiva els temporals de llevant  que solen produir-se a la tardor, fent que les pluges siguen molt puntuals  i intenses  en curts períodes de temps.

Les mitjanes tèrmiques són molt suaus, entre 24-25 ºC  al mes més càlid i de 9’5 a 10’5 ºC  al més fred, gràcies a la seva exposició solejada i al resguard que les muntanyes suposen amb respecte als vents freds del NW. La proximitat al mar i el consegüent règim de brises es tradueix  en un elevat índex d’humitat ambiental durant la major part de l’any, al temps que les oscil·lacions tèrmiques, tant diàries com anuals, siguen molt suaus.