Església Parroquial
 L'església de Sant Pere Apòstol

introducció històrica i breu descripció estilística per P. Hernandis
Sens dubte, arquitectònicament l’església de Sant Pere Apòstol d’Albalat de la Ribera és l’edifici més singular de la vila.

La primitiva església es bastí després de la reconquesta, seguint el model de les esglésies de conquesta, d’una nau amb contraforts. Amb el temps s’amplià construint el trassagrari “que era abovedado con grandes ventanales del más depurado estilo gótico” (GIMÉNEZ ÚBEDA, Joan Ramón "Mossén Gregori Requeni: Memories" Albalat, 1990) , i ja en el segle XVII les capelles dels Sants de la Pedra (hui del Cor de Jesús) per Gaspar Díez i de la Mare de Déu del Roser (hui de Sant Josep) per Francisco Padilla.

A finals del segle XVII s’enderrocà la fàbrica medieval i s’inicià la construcció de la nova fàbrica de l’església, exceptuant les dues capelles dalt dites i el campanar, la part baixa del qual és encara medieval, sobre este hi ha una cos de campanes, avui inutilitzat que allotja el rellotge, i al seu damunt el cos de campanes, modulat amb pilastres dòriques sobre una base, al seu damunt una balaustrada amb pilars i boles i dos cossos aixamfranats amena de remat, acabant amb un penell amb la creu i les claus i la tiara com a emblema de la parròquia.

La iniciativa de la construcció la deguem en gran part a l’empenta i força de don Sebastià Figueres, i a la entusiasta resposta del consell i de tota la vila, que a tal fi es reuní en consell general el mes de gener de 1691. L’obra s’encomanà a l’arquitecte Gaspar Díez, que ja treballà en la construcció de la capella dels Sants Abdó i Senent “... En cuanto D. Sebastián de Figueres obtuvo la licencia, se vino a Valencia, y a pocos días vino a esta villa Gaspar Díez, maestro de obras de Valencia, acordandose las capitulaciones con arreglo a las que se habia de hacer las obras de la iglesia ...” (GIMÉNEZ ÚBEDA, Joan Ramón "Mossén Gregori Requeni: Memories" Albalat, 1990). El 1693 s’iniciaven les obres que acabaren el 1701, amb el trasllat del sagrament i la celebració de festes.

 esglesia

l'esglésía de Sant Pere des de la plaça de la Cort 

 

L’actual planta segueix el model funcional de temple valencià, heretat de la tradició medieval, la seua planta de creu grega d’una sola nau amb capelles entre els contraforts, i cúpula sobre el creuer que a l’exterior es cobreix amb teulada romana vidrada verda, la resta de l’església es cobreix amb teulada romana.

El seu front s’estructura a partir d’un sòcol de carreus de pedra, sobre ell un mur de rajola que emmarca trams de mamposteria, la portada, una finestra central i un gran entaulament com a remat, sobre el qual hi ha un àmpit amb boles de pedra. L’església té tres portades de pedra. La façana principal, allotja la portada principal que es divideix en dos cossos.

El cos inferior d’estructura adintelada esta emmarcat per quatre potents pilastres, les dues central més sobreeixides, posades sobre pedestals acaixonats. Una senzilla motllura quebrada recorre el va de la porta que acull el retol amb la dedicació de l’església.

L’entaulament quebrat dóna pas al cos superior, enmig i damunt d’un fris que recorre l’entaulament, se situa l’hornacina avenerada amb el sant titular, emmarcada per pilastres dòriques damunt del qual se situa un frontó semicircular. Uns aletons i roleus acaben la composició de la façana. A l’hornacina central i sobre l’originària base de pedra es troba una figura de sant Pere, que substitueix la desapareguda original de pedra. Aquesta és de fang i la modelà l’escultor Federico Siurana.

A la portada treballaren un mestre d’escultura napolità i el mestre Bertomeu Mir “La piedra de que está hecho san Pedro, de Barcheta, le hizo un maestro de Nápoles que pasava a Madrit. El maestro que trabajó las piedras de las portaladas y bolas del frontispicio se decía Bartolomé Mir.(GIMÉNEZ ÚBEDA, Joan Ramón "Varias noticias de la fábrica de la Iglesia de ésta villa de Albalat de la Ribera...". Albalat de la Ribera, 2001)

L’interior s’estructura mitjançant grans pilastres corinties sobre pedestals, damunt les quals corre un entaulament amb mènsules sobre els triglifs, metòpes i gotes, arcs de mig punt que no toquen l’entaulament i deixen un espai on s’articula un escut de talla enmarcat per fulles de cars, i esgrafiats, sobre jambes dòriques, que es perllonguen a manera d’imposta per les capelles, cobertes amb voltes de quatre punts, exceptuant les del Cor de Jesús i de Sant Josep, que es cobreixen amb cúpula.

La volta de canó s’estructura amb arcs faixons, amb llunetes que allotgen les finestres, posades damunt d'un fris, ernmarcades amb motllures i aletons, sobre les quals es disposen motllures a mena de frontons. Tres grans finestres en els testers amb gran profusió ornamental amb motllures, pilastres i mènsules, rematades per frontons partits i fulles de card, i aletons. Les petxines de la cúpula allotgen uns angelots que sostenen uns marcs rodons amb motllures vegetals amb una garlanda de llorer i cintes, rematats per corona reial, al seu interior -actualment- hi ha els quatre evangelistes del suecà Alfred Claros.

 L’església es redecorà a partir de la desfeta de la Guerra dels Tres Anys, amb la construcció dels nous retaules i de les imatges, recentment s’han mamprés les obres de redecoració amb la pintura, el policromat i el daurat dels murs i del retaule major. A més l’església conserva un interessant sòcol de rajoleria valenciana del segle XVIII, en les capelles laterals i en la capella de la Comunió, així com diverses portes del s. XVIII de tradició valenciana.

campanes: http://www.campaners.com/php/campanar.php?numer=2743

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31