La Ribera del Xúquer seria una gran comarca que s´estendria a les dues riberes del riu en el seus darrer tram de 40 qm. abans d´arribar a la mar.

Es distingeix Ribera Alta i Ribera Baixa, encara que les diferències d´altitut no son molt perceptibles, i quasi tots els pobles es troben entre els 10 i els 40 metres.

El con al·luvial del Magre és l’únic element físic que podria servir per a marcar la línia divisòria entre l’Alta i la Baixa, però segueix essent molt difícil d´ explicar per que Albalat a 13 mts. d’altitud, és de la Ribera Baixa, i la seua veïna Algemesí a 18 mts. és de l'Alta.

Hi ha geògrafs, historiadors, economistes i altres intel·lectuals que reclamen que no es distingueixca entre la Alta i la Baixa i es parle de Ribera del Xúquer.

Des de el punt de vista natural la majoria dels pobles de la Ribera participen de la mateixa forma de relleu; una gran plana d’inundació, construïda amb les aportacions sedimentaries del Xúquer i dels seus afluents : el Magre per l’esquerra i el Sallent per la dreta.

Albalat pertany a la Ribera Baixa. En la Ribera els pobles els podem classificar en tres tipus:

1/ Els situats al peu d’un mont d’un vessant muntanyós: Cullera al peu de mont de la serra de les Raboses i Corbera, Llaurí i Favara al falder de la serra de Corbera.

2/ Els pobles situats sobre alterons o elevacions menudes d’origen miocènic com Sollana i Almussafes.

3/ Pobles construïts a la mateixa vora del riu, aprofitant-se de que és la part més alta de la geometria convexa de la plana d’inundació com els casos d’Albalat, Polinyà, Riola, Fortaleny i Sueca. Aquestos pobles foren més afectats per les riuades a mesura que sanaven construint assuts en el passat, cada volta que augmentava el nivell de les aigües i dificultava el corrent. Es per això que els seus habitants van començar a construir dics o motes de protecció entre el llit del riu i les poblacions. La majoria d’aquestes obres son posteriors a 1.635 i han estat ampliats i restaurats en dades recents com desprès de la pantanada del 82 que vas ser la darrera.

La major part dels municipis participen d’una mateixa forma de relleu: una gran plana d’inundació que fou construïda amb les aportacions sedimentaries del Xúquer i dels seus afluents, el Magre, Sallent i Albaida.

Aquesta costa d’àmplies platges amb dunes longitudinals, que separen la mar de les zones marjalenques, que son l’origen de tota la comarca i que han estat dessecades per l’ acció antròpica i aprofitades pel conreu de l’ arròs.

Tota la Ribera del Xúquer és una plana d’inundació, per tant està sotmesa a una periòdica acumulació vertical de sediments durant les revingudes en una espècie d’episodis curts però intensos que es dona quant el riu disposa de gran energia per remoure i redistribuir sediments , el que provoca un guany vertical i lateral a al Plana.

La comarca és travessada pel major dels rius valencians, i al arribar a la seva desembocadura ha alimentat a moltes sèquies pel reg. a la comarca.

El Xúquer forma l’eix de la comarca, que en aquesta última part del seu recorregut, divaga notablement amb grans meandres i direcció molt variable.

Les crescudes de la tardor han provocat històricament terribles inundacions, però el regim ha sigut canviat per la creació de grans pantans al curs mitja i alt dels seus afluents principals (pantans d’Alarcón, Contreras i de Ferata) que han regulat notablement el regim.

Topogràficament, el relleu d’aquestes planures pot ser llis, còncau o convex. En aquest darrer cas el riu discorreix per la zona mes alta de la plana i quant sobreïx, produeix fluixes divergents que omplin les parts laterals mes baixes.

A la Ribera Alta apareixen alternances còncaves, convexes i horitzontals mentre que la Ribera Baixa és una planura convexa (segons els alçaments topogràfics), on la part més elevada coincideix amb el llit del riu i amb les terres properes, mentre que les terres allunyades del N. i del S. Estan lleugerament més baixes.