Albalat, igual que tota la Ribera del Xúquer està situada dintre del predomini de la Màquia de llentiscle margalló (querco-lentiscetum), presenta a la part septentrional, plana, sobre tot vegetació de marjal, transformada en camps d'arròs. La part meridional, més muntanyosa, apareix el paisatge típic de la muntanya marítima: Màquia molt reduïda, brolles de romaní, bruc d’hivern i sovint pi blanc.

La vegetació espontània és molt reduïda en tota la comarca a causa del caràcter agrícola de la major part del terreny. Només als vessants de les serres, les dunes litorals i als voltants i als voltants de l’Albufera apareixen formes de vegetació espontània més o menys àmplies, l’extensió total de d’aquestes formes es limita a un 7’4 % del total. L’acció humana, ha convertit aquesta terra originàriament marjalenca, insalubre i inhabitada, en una comarca agrícola amb una proporció de terreny conreat que arriba fins el 84 %.

Les 23.000 Ha. Conreades són pràcticament totes de regadiu (només 50 Ha. de secà). El sistema d’irrigació està basat en l’aprofitament directe de l’aigua del Xúquer per mitjà d’una extensa xarxa de sèquies locals que arriben a tota la comarca de la Ribera Baixa.