Durant els segles XVIII i XIX, l’expansió demogràfica fou espectacular gràcies a la constant ampliació dels regadius, a la colonització de noves terres  guanyades als pantans i al llac de l’Albufera i, més que cap altra cosa, a les mesures de salubritat que van rebaixar les taxes de mortalitat  infantil i general.

L’expansió del conreu de l’arròs i del taronger i una bona cojuntura de preus fins als anys trenta, van permetre un creixement demogràfic sense fre, de tal manera que cap al 1940 la Ribera Baixa havia assolit la xifra de 53.791 habitants, bona part dels quals eren fruit de la constant immigració de ma d’obra agrària.

Els anys de la postguerra foren anys d’aturada comercial i de caiguda de preus, cosa que unida a la creixent mecanització de les tasques agrícoles (recol·lectores d’arròs, tractors, etc..) va produir un gran flux emigratori de jornalers cap a França, Barcelona i València, així com a les maresmes del Guadalquivir per colonitzar aquelles terres en nous arrossars.

A partir dels anys 60, va començar a recuperar-se l’economia comercial agrària i anaren a apareixent treballs alternatius com els relacionats amb la construcció, assitiem a un procés d'engegament industrial i Albalat no era cap excepció.