La privació de llibertat

JUTJAT DE PAU: LA PRIVACIÓ DE LLIBERTAT.

L’article 17 de la Constitució Espanyola garantix la llibertad individual dels ciutadans i establix els drets que han de respectar-se quan, en els supòsits autoritzats per la llei, es deté una persona.

En el present article tractaré d’explicar els requisits i els tràmits que establixen les lleis respecte de la detenció de les persones i dels drets que en tal situació els corresponen, fins tant que el Jutge dispose la seua posada en llibertat o el seu ingrés a la presó.

qui i en quines circumstàncies pot o s’ha de detindre una persona?

a) La llei establix que qualsevol persona pot detindre per si mateixa:

- A qui intentara cometre un delicte.

- Al delinqüent “in fraganti”, és a dir, a qui ja l’estiguera cometent.

- A qui s’escapara de l’establiment penitenciari on estiguera complint condemna o en situació de detenció o durant un trasllat.

- Al processat o condemnat que estiguera en situació de rebel.lia, açò és, el que estant en llibertat, no haguera comparegut davant del Jutge o Tribunal en el terme que se li fixara o que s’haguera absentat del seu domicili, romanent en ignorat parador.

 

b) A més, l’autoritat i els agents de policia i guàrdia civil estan obligats a detindre:

 

- A la persona o persones de què, en general, els funcionaris policials tinguen motius racionals per a suposar que han participat en un fet que presente els caràcters de delicte.

- A les persones sobre les quals un Jutjat o Tribunal haja dictat una orde de detenció o de crida i recerca.

 

L’estada en les dependències de la policia o de la guàrdia civil.

 

La persona detinguda té dret des del primer moment a ser informada dels motius de la seua detenció i dels seus drets com detingut (article 520 de la Llei d’Enjudiciament Criminal)

 

La situació de privació de llibertat és absolutament excepcional, per la qual cosa ha de limitar-se al temps estrictament necessari per a l’esclariment dels fets i l’arreplegada de les dades essencials que permeten al Jutge valorar els successos produïts i la participació que en ells haja pogut tindre el detingut a fi de decidir sobre la sea situació. Per això , esta situació de detenció preventiva en les dependències de la policia o guàrdia civil no pot excedir amb caràcter general de 72 hores, per a les persones adultes i de 24 hores per als menors de 18 anys, excepte allò que s’ha disposat per a casos especials, como ocorre quan se sol.licita i s’obté la pròrroga judicial de la detenció.

 

A més, a tota persona detinguda en les dependències policials o en la caserna de la guàrdia civil, se l’informarà d’una manera que li siga comprensible dels drets que li assistixen i, especialment, els següents:

- A guardar silenci, no declarant si no ho desitja així com a no contestar a alguna o algunes de les preguntes que se li formulen, o a manifestar que només declararà davant del Jutge.

- A no declarar contra si mateix i a no confessar-se culpable.

- A designar un advocat de la seua elecció perquè assistisca a les diligències policials i judicials de declaració i intervinga en els reconeixements d’identitat del detingut. És de destacar que si el detingut no designa advocat se li designarà el qui corresponga en el torn d’ofici.

- A que s’informe de la seua detenció i del lloc en què està custodiat a un familiar o a una altra persona que el detingut indique.

- A ser reconegut pel metge forense o un altre metge oficial en el cas que haja patit lesions.

- A que s’informe de la seua detenció a l’oficina consular del seu país si es tractara de ciutadans estrangers.

- A ser assistit per un intèrpret en la seua declaració. Este dret correspon als ciutadans estrangers que no comprenguen o no parlen l’idioma espanyol.

 

Els tràmits en el Jutjat.

 

Finalitzades les actuacions de la policia o guàrdia civil portades a terme per a aclarir els fets que han motivat la detenció, i necessàriament abans que transcorreguen 72 hores, es posarà a la persona detinguda a disposició del Jutge d’Instrucció de guàrdia o del Jutge que estiga coneixent del procés que haja motivat la detenció.

Una vegada conduït al Jujat, el detingut declararà davant del Jutge en presència del seu advocat.

Després de la declaració i l’estudi d’allò que s’ha exposat per la policia o guàrdia civil en el seu atestat o diligències, dels restants antecedents, si els hi haguera, i de les al.legacions del Fiscal, de l’advocat de l’acusació i de l’advocat del propi detingut, el Jutge –llevat que decrete la llibertat sense imputació del detingut, amb l’arxiu de les diligències incoades, si estimara que no hi ha delicte o no ha quedat prou acreditada la seua participació en els fets- acordarà amb relació a la seua situació personal:

 

I. Llibertat provisional del detingut.

a) Quan no hi ha indicis clars de l’existència d’un delicte.

b) Quan, havent-hi, no consten prou dades o elements de juí per a pensar que el detingut haja participat en la seua comissió.

c) Quan, encara apareixent símptomes suficients de la comissió d’un delicte i existint també raons per a suposar que el detingut ha pogut participar en ell, es tracta, no obstant, d’una infracció castigada amb pena inferior a sis anys de privació de llibertat.

No obstant això, el Jutge pot acordar la presó encara que tinga assenyalada pena inferior o disposar la llibertat amb fiança del detingut, encara que es tracte d’una pena superior, segons les peculiars circumstàncies que concórreguen en cada cas, entre les que cap referir-se a factors tals com: els antecedents penals, l’existència o no d’elements de juí que permeten pensar amb fonament que el detingut tractarà de sostraure’s a l’acció de la justícia, les circumstàncies del fet, l’alarma social que la seua comissió haja produït o la freqüència de la seua perpetració.

 

II. Presó provisional.

Excepte en els casos en què el Jutrge dispose la llibertat provisional sense fiança del detingut que acaba de ser posat a la seua disposició, en els altres supòsits el Jutge haurà de convocar al Ministeri Fiscal, al detingut, assistit de l’advocat que haguera designat o del que, en un altre cas, li siga designat d’ofici i a l’acusador particular, a una audiència o xicotet juí oral per a resoldre sobre la situació personal que haurà de quedar el detingut.

En esta audiència, que haurà de celebrar-se dins de les 72 hores següents que el detingut fora presentat davant del Jutge, este escoltarà les al.legacions de totes les parts i decidirà el que en el seu criteri procedisca.

Si cap de les parts sol.licitara alguna mesura de limitació de la llibertat del detingut, el Jutge necessàriament haurà d’acordar la seua immediata posada en llibertat.

En un altre cas, el Jutge, valorant les característiques del fet, les circumstàncies que concorren en el detingut i els criteris legals que anteriorment s’ha fet menció, podrá disposar: 1) La llibertat provisional del detingut. 2) El seu ingrés a la presó si no presta la fiança que se li assenyale. 3) La seua presó incondicional.

 

Si decreta la seua llibertat provisional, el detingut haurà d’obligar-se per escrit, -o, la qual cosa és el mateix, constituir una obligació “apud-acta”- a comparéixer davant del Jutjat en els dies en què se li assenyale en la resolució en què s’acorde la seua llibertat i, a més, en qualsevol altra ocasió en què fora cridat.

Si decreta la seua presó provisional amb fiança, la pròpia resolució en què això es decidisca fixarà la clase i la quantia de la fiança. Esta pot ser personal o material. La primera consistix en la designació d’una persona que responga del comportament de l’inculpat i de la seua presentació davant del Jutjat quan siga cridat. La segona, que és l’habitual, consistix en la posada a disposició del Jutjat de la suma de diners que s’indique o de l’entrega com a prova de valors o béns mobles o de la constitució d’una hipoteca sobre béns immobles com a vivendes o parcel.les de terreny.

Finalment, si es decreta la seua presó provisional, el detingut será posat a disposició de les forces policials o guàrdia civil que corresponguen perquè procedisquen al seu ingrés en un centre penitenciari, tenint en compte que: 1/ La presó provisional haurà d’emportar-se a efecte en la forma que menys perjudique el detingut en la seua persona, reputació i patrimoni i que, en tot cas, només durarà mentres subsistisquen els motius que l’hagen ocasionat. 2/ Té límits temporals màxims que oscil.len entre els tres mesos i els dos anys, segons la gravetat del delicte imputat, encara que en determinades ocasions i si concorren raons justificades, tals terminis poden ampliar-se.

 

L’ingrés en el Centre Penitenciari.

A l’ingressar a la presó, els funcionaris del centre penitenciari verificaran la identitat personal del detingut, per mitjà del seu nom i cognoms, les seues altres circumstàncies personals, les seues empremtes dactilars i la seua fotografía, prendran nota suficient en el llibre d’ingressos i obriran un expedient personal relatiu a la seua situació processal i penitenciària de què tindrà dret a ser informat. Igualment procediran a l’escorcoll de la seua persona i al registre dels seus efectes, retirant-li els efectes i els objectes no autoritzats.

També s’informarà a l’intern dels seus drets i de les seues obligacions. Concretament se li informarà de les normes internes del centre, de les normes generals penitenciàries i dels mitjos per a poder presentar peticions, queixes i recursos. Li facilitaran roba si manca de vestimenta apropiada. I, després d’una entrevista amb el treballador social i l’educador, se li asignarà un mòdul i les activitats que es consideren adequades durant l’estada en el centre.

Durant el temps d’internament en un centre penitenciari, es té dret a la comunicació oral, escrita, telefònica, íntima, familiar o de convivència, en les condicions i amb la freqüència que establix la legislació penitenciària.

Per acabar este article, és molt important que es mantinga el contacte amb l’advocat designat per a la defensa del detingut a fi de preparar la defensa en el dia del juí.

I açò és tot el més important que convé saber pel que fa a la privació de llibertat. Este article té caràcter orientatiu i informatiu. No prejutja les decisions que en el curs dels processos puguen adoptar els Jutjats i Tribunals en la seua funció d’interpretació i aplicació de la Llei d’acord amb el principi constitucional d’independència judicial.

 

El Jutge de Pau

 

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31