¿PODEM “PENJAR” FOTOS DELS NOSTRES FILLS MENORS D’EDAT A LES XARXES SOCIALS?

JUTJAT: ¿PODEM “PENJAR” FOTOS DELS NOSTRES FILLS MENORS D’EDAT A LES XARXES SOCIALS?

Alguns pares han passat pel meu despatx per a pregutar: ¿Puc penjar al Facebook les fotografies de les vacances familiars on apareix el meu fill menor d’edat? O també m’han preguntat: ¿Puc impedir que el meu exmarit o la meua exmuller penge fotografies del nostre fill menor?

En relació amb este supòsit, en primer lloc hem de saber que diu la llei respecte d'això:

1. El dret a la pròpia imatge es configura com un dret constitucional de la personalitat que atribuïx al seu titular la facultat de disposar de la representació del seu aspecte físic que permeta la seua identificació (article 18.1 de la Constitució Espanyola)

2. La representació fotogràfica del menor constituïx una dada de caràcter personal (article 5.1.f del Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal)

3. Per a procedir al tractament de les dades dels menors de 14 anys es requerirà el consentiment dels pares o tutors (article 13 del Reial Decret 1720/2007)

4. El consentiment dels menors d'edat haurà de ser demanat pels seus representants legals (article 3.2 de la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, sobre protecció civil del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge)

Centrant-nos en l'assumpte de la “pujada” de fotografies dels menors de 14 anys a les xarxes socials (perquè si supera esta edat serà necessari el seu consentiment) i deixant de costat les fotografies que constituïsquen una vulneració de la seua intimitat o atempte contra els seus interessos (atés que en este cas estaríem davant d'una intromissió il·legítima en el dret a l'honor, intimitat personal i imatge del menor previst en l'article 4 de la Llei Orgànica 1/96, de 15 de gener de Protecció Jurídica del Menor) pareix clar que estem davant d'un assumpte relacionat amb l'exercici de la pàtria potestat.

L'article 156 del Codi Civil establix que “la pàtria potestat s'exercirà conjuntament per ambdós progenitors o per un només amb el consentiment exprés o tàcit de l'altre.”

L'anterior significa que qualsevol dels progenitors pot pujar a una xarxa social fotografies del seu fill menor d'edat sempre que tinga l'autorització de l'altre progenitor, havent d'acudir, en cas de negativa, a un procediment judicial a fi d'obtindre l'autorització del jutge qui, després d’escoltar a ambdós progenitors, al Ministeri Fiscal i al nateix menor si fóra major de 12 anys o amb juí suficient, decidirà sobre la facultat o no per a pujar les dites fotografies.

En el cas contrari, si és l'altre progenitor el que vol evitar que es publiquen fotos del menor en la xarxa social, trobem dos supòsits diferenciats:

1. Sol·licitar-ho com una mesura més en la demanda de divorci/separació/mesures paternofilials, de manera que, en cas d'incompliment, s'obri la via per a reclamar-ho judicialment per mitjà d'una demanda d'execució.

2. O bé iniciar un nou procediment judicial, acudint esta vegada a la via de l'article 158 del Codi Civil, manifestant que l'altre progenitor està fent un ús indegut de la pàtria potestat.

¿Realment és necessari acudir a la Justícia cada vegada que volem pujar fotografies dels nostres fills menors o per a evitar que l'altre progenitor ho faça?

Obligar als progenitors a acudir a un procediment judicial perquè es decidisca si poden o no “pujar” les fotografies dels seus fills menors a les xarxes socials i amb això posar en marxa tot el mecanisme judicial per a dirimir sobre este supòsit, no contribuïx sinó a judicialitzar més una qüestió purament familiar i a augmentar el corresponent gasto judicial.

¿S'imaginen vostés haver d'acudir al jutge cada vegada que els pares no es posaren d'acord sobre quina roba ha de portar el menor o quins aliments ha de menjar?

Per tot l'anteriorment dit considere que, donat l'auge de les noves tecnologies i la contínua necessitat de compartir el dia a dia en les xarxes socials, sempre que les dites fotografies no constituïsquen una vulneració de la seua intimitat ni atempten contra els seus interessos i les fotos siguen compartides únicament dins d'un grup tancat o reduït d'amics i familiars (el que comporta no tindre un perfil públic en la xarxa) el fet de pujar fotografies dels propis fills hauria d'estar inclòs entre els actes permesos de l'article 156 del Codi Civil segons el qual: “Seran vàlids els actes que realitze un d'ells conforme a l'ús social i a les circumstàncies o en situacions d'urgent necessitat.”

Resumint. Esta pràctica tan habitual de “pujar” o “penjar” fotos dels fills menors en les xarxes socials, haurà de fer-se de manera moderada procurant vetlar en tot moment pels interessos del mateix menor a fi d'evitar la seua excessiva exposició en internet i no oblidant que, d'acord amb les condicions generals de la majoria de xarxes socials, en el mateix moment en què es puja una fotografia, s'autoritza a la dita xarxa perquè la utilitze, sense límit temporal ni territorial, amb caràcter no exclusiu.

                                                                                                        El Jutge de Pau